Qui no ha sentit mai la típica frase de que “un bon toc a temps ho arregla tot”? Frases com aquesta que escoltam diàriament ens demostren la mala concepció que es té del concepte DISCIPLINA i ens ajuden a entendre perquè hi ha tants casos de problemes de conducta i de control d’ impulsos en nins i adolescents.
Per a la majoria dels pares i educadors disciplina equival només al càstig quan realment, aquesta paraula significa formar o ensenyar i combina tècniques positives (elogi, sistemes de recompenses, etc.) i sempre com a última opció, negatives (càstigs).
Des de la meva perspectiva com a terapeuta i citant a Daniel Siegel, un dels meus grans referents (recoman molt llibres com El cerebro del niño o Disciplina sin lágrimas, per citar-ne alguns) hem de ser capaços de disciplinar amb respecte, però també amb límits clars i coherents. Es pot imposar disciplina de manera que s’ impulsi una bona relació i comportament, per a relegar l'enfrontament i el conflicte a un segon terme.
En el procés de disciplinar, pots fomentar un desenvolupament que afavoreixi una bona relació i millori la capacitat dels nins i nines per prendre decisions encertades, tenir en compte els altres i adoptar actituds que els preparin per a l'èxit i la felicitat durant tota la vida.
Si t’ hi fixes, els càstigs i les reaccions punitives solen ser realment contraproduents quan es tracta d'aconseguir que els nins cooperin. Si tenc un nin nerviós, enfadat o excitat i que s’ ha comportat de forma errònia una de les pitjors coses que podem fer es cridar-li, pegar-li o castigar-lo, ja que com diuen “afegim aigua al banyat”.
Evidentment, si estem enfadats, volem castigar el nostre fill o filla. La irritació, la impaciència i la frustració poden fer que ens sentim així. És del tot comprensible i habitual. No obstant això, quan ens hem calmat, tot d’ una sabem que castigar i aplicar correctius no és el nostre objectiu primordial, sinó ensenyar-li formes de comportament útils i adequades.
Quan disciplinem el nostre fill/a, alumnes o altres, ens hem de convertir en el model principal de comportament, sempre els hi hem de donar instruccions (posar sempre uns límits de comportament clars en totes les situacions que ens siguin possibles), han de saber en tot moment el que esperem d’ ells sempre amb una actitud positiva, assenyalar una i una altra vegada el que estan fent bé i quan sigui necessari assenyalar el que estan fent malament (els “sis” sempre han de ser més importants que els “nos”).
Com pots veure, aquest enfocament de la disciplina pot ser més enrevessat i complicat que l’ enfocament clàssic però puc assegurar que existeixen moltes tècniques basades en aquesta teoria que et faran la vida més fàcil i tant tu com els teus infants, sereu més feliços.
I sobretot, pensa que la disciplina no és un esforç intermitent sinó que es tracta de ser consistents i constants (veure article anterior) per ensenyar valors, creences i tècniques que seran útils als nostres nins i nines sempre.
En aquest blog, t’ aniré explicant cosetes que t’ ajudaran a canviar els càstigs per tècniques positives per a canviar els comportaments problemàtics que et trobes diàriament, en els pròxim dies escriuré sobre la tècnica general per a aconseguir disciplinar de forma positiva, “connectar i redirigir”.
I tu? Creus que la disciplina s’ ha d’ enfocar d’ aquesta manera? Si penses una altra cosa o tens alguna suggerència, fes-m’ ho saber als comentaris de la meva pàgina de Facebook!
Salut i Psicologia!
Kommentare