Com explicava l’ altre dia, un dels mètodes més eficaços per a canviar un comportament problemàtic de forma que s’ impulsi una bona relació entre pares i fills (o entre educadors i alumnes) i un bon desenvolupament cerebral, es tracta de la tècnica de connectar i redirigir.
Primer de tot anem a explicar en que es basa aquesta tècnica:
Bàsicament, per a ser un poc breus, ens ha de quedar clar que el cervell està dividit en moltes parts, cada una amb una o vàries funcions diferents. Però de totes maneres, podem fer una diferenciació entre dues grans parts, l’ hemisferi esquerre i el dret. A grans trets l’ hemisferi dret és l’ encarregat de processar la part més emocional i no verbal, i l’ esquerre s’ encarrega de la part lògica, lingüística i racional.
El que ens conten els autors creadors d’ aquesta tècnica (Siegel y Bryson) és que per a aplicar-la, primer hem d’ aconseguir connectar amb l’ hemisferi dret (part emocional) del nin per a després redirigir amb l’ hemisferi esquerre (part racional).
Quan un nin/a està alterat, la lògica no sol tenir efecte fins que haguem respost a les seves necessitats emocionals.
Quan utilitzem aquesta tècnica? Sempre que tenguem un nin o nina amb un estat emocional alterat que està realitzant un comportament no adequat. Podriem trobar infinits exemples, en pos un parell perquè et facis una idea: Un nin que no vol anar a dormir tot sol i té por, Una nina que està molt enfadada perquè vol jugar més amb la tablet, Un nin que no vol fer els deures i està frustrat, etc.)
Com podem connectar amb un nin en un moment crític en que nosaltres necessitam que es produeixi un canvi de comportament? Idò connectar és relativament fàcil si entrenam molt amb totes les situacions quotidianes que poguem. Per a connectar hem d'escoltar els nostres nins sense emetre cap tipus de judici, per absurds i poc raonables que ens semblin els motius per a una enrabiada o per a estar molt trist o nerviós, per a ell són reals i molt importants. Tot això amb un to de veu afectiu, llenguatge corporal afectuós i expressions facials empàtiques.
Una bona forma de connectar seguint les directrius del paràgraf anterior i que és molt eficaç, és simplement descriure el que veim: “Ui, ara mateix veig que estàs molt enfadat perquè...” “Em sap greu veure que estàs trist...”. Frases així acompanyades de bon llenguatge no verbal i to afectuós, fan que siguem capaços de connectar emocionalment per a després redirigir el comportament problemàtic.
“Veig que estàs molt enfadat perquè no pots jugar més amb la tablet, segur que aquest joc és molt divertit, a mi també em passa quan he de deixar de mirar una sèrie perquè he d’ anar a fer feina”
Redirigir significa indicar amb amabilitat i fermesa la nostra nova norma, recordar les normes que havíem establert, cercar junts solucions al problema o recordar els límits. Bàsicament és el que els pares o educadors intentem fer sempre de forma natural quan ens trobam amb un comportament problemàtic.
El que vull dir, és que el que feim nosaltres tan com a pares o com educadors, és intentar redirigir (indicar normes, solucions lògiques, etc.) quan els nostres fills o alumnes estan alterats emocionalment, i això fa que les nostres indicacions no siguin tan efectives com voldríem. Això ens porta a deixar la lògica a una banda, per a castigar, cridar o fins i tot pegar, quan ja hem vist que això no funciona.
Aquesta tècnica, ens fa reflexionar que per a que la redirecció efectiva necessitam primer connectar emocionalment amb el nostre nin o nina.
Recorda, connectar no és tan difícil ni complex i encara que pareixi que necessites més temps per a aturar segons quins comportaments, a la llarga tendràs uns nins i nines amb un desenvolupament cerebral més òptim, empàtics i amb bones conductes a curt i a llarg plaç.
Salut i Psicologia!
Comments