Els nins i les pantalles, un problema sense solució?

Des de l’ aparició de les primeres PlayStation i Xbox, ordinadors de “gaming” i la més recent irrupció de les tablets i smartphones, hi ha un debat què pareix interminable entre els pares i mares i els seus infants, on es discuteixen coses com el temps d’ ús, a que es juga, que es mira (sobretot per Youtube) i moltes coses més.

Primer de tot, m’ agradaria dir que les noves tecnologies no són dolentes, ni molt menys! El que és dolent moltes vegades, és l’ ús que feim d’ aquestes i així com interfereixen a molts àmbits de la nostra vida quotidiana, ja que moltes vegades (no només els nins i nines) deixam de fer coses “productives” just per estar davant una pantalla.

Per això , és molt important que sapiguem quin és el temps de pantalla per edat que recomana un dels grans referents dins aquests àmbits, l' Associació Americana de Pediatria:

0-2 anys: Res de pantalles. No donar mòbil o tablet als infants per entretenir-los, podem utilitzar altres coses com contes, juguetes, llibres per a pintar i evidentment, interacció amb pares i altres nins. Hi ha possibilitats infinites!

2-5 anys: Entre mitja i una hora al dia. Sempre amb continguts adequats per a l’ edat.

7 - 12 anys: una hora amb un adult davant. Mai en hores de menjades.

12 - 15 anys: Una hora i mitja. Molt de compte amb les xarxes socials.

+ De 16 anys: Dues hores. Els dormitoris NO han de tenir pantalles.

Recordar que aquest temps inclouen TOTES les pantalles, com la televisió, mòbils, ordinadors, etc.

La setmana passada vam parlar de les rutines i dels seus beneficis, i l’ exposició a les pantalles haurien de formar part del que parlem amb els nins per a establir rutines diàries. Això vol dir que el més beneficiós per tota la família sería que acordem amb els nostres fills i filles quin és el temps que passaran davant una pantalla i quan el passaran. Per exemple, una nina de 7 anys els dilluns com que té volei a les 16:30 fins a les 18:00 estarà una hora de tablet de 18:30 fins a les 19:30.

Ficar les pantalles dins les rutines diàries establertes aconseguirà reduir discussions i lluites de poder, ja que l’ infant sabrà cada dia i en tot moment quin temps té i quan el pot utilitzar per estar davant una pantalla.

Un altre truc que funciona molt és avisar-lo uns cinc o deu minuts antes de que se li acabi el temps per jugar, ja que així el prepararem pel moment en que hagi d’ apagar-ho tot.

En resum, hi ha moltes coses que pots fer per reduir les discussions que provoquen les noves tecnologies dins cateva però el més important és incloure l’ exposició a les pantalles dins les rutines diàries i establir normes clares i súper important, parlades i pactades amb el nin com:

- El temps que poden mirar

- Continguts que poden mirar

- Amb qui els poden mirar

- Jocs a que poden jugar

- Etc.

T’ asseguro que fent això (t’ ho diu una persona que de petita estava súper obsessionada amb les pantalles) augmentaràs el benestar de tota la família i sobretot, beneficiaràs considerablement el desenvolupament intel·lectual i de l’ atenció del teu infant.

Salut i Psicologia!

Quins beneficis aporten les rutines als nins i nines?

La rutina és una paraula que moltes vegades implica sentiments negatius quan l’ escoltem, “quina feina més rutinària” “quines ganes de rompre la rutina” i moltes frases d’ aquest tipus més.

Avui intentaré canviar-te la forma en la que veus les rutines, sobretot quan parlem d’ infants, ja que després de molts d’ anys d’ investigació, s’ ha demostrat que les rutines positives tan a l’ escola com a casa aporten una sèrie de millores en la vida dels nostres nins i nines. Per això, hem d’ intentar establir-ne sempre que sigui possible.

Primer de tot, anem a definir que significa la paraula “rutina”. Segons la RAE, “rutina” és una costum o hàbit obtingut per fer les coses per simple pràctica i de manera més o menys automàtica.

El cos humà, per naturalesa necessita les rutines per viure i encara més els nins, que necessiten una seguretat i una predictibilitat en la seva vida quotidiana per a poder funcionar de forma òptima i sobretot, per a ser més feliços.

Com a pare/mare o com a educador/a, t’ agradarà saber que si empres rutines en algunes situacions com per exemple, a l’ hora d’ anar a dormir, perquè s’ asseguin quan comença una classe o per l’ hora de sopar, estàs fent una cosa que la immensa majoria dels psicòlegs infantils recomanem.

Exemple de rutina per anar a dormir

21:45 Avisem al nin que d’ aquí un quart haurà de pujar cap a l’ habitació

22:00 Pujam a dalt i ens rentem les dents

22:05 Llegim un conte de 15 minuts

22:20 Ens deim bona nit què demà ens hem d’ aixecar prest!

Fins i tot, almenys de dilluns a divendres és recomanable que l’ infant dini sempre a la mateixa hora i al mateix lloc (o que per exemple, sàpiga que els dimarts i els dijous dina a ca la padrina mitja hora més tard), que sàpiga quines activitats té cada dia, a quina hora es fan els deures, quan temps lliure té per anar a jugar, etc. Per fer possible això, és molt recomanable fer un horari junts i tenir-lo penjat a un lloc on es pugui veure sempre.

Si no empres cap tipus de rutina en cap tipus de situació tindràs MOLTES més possibilitats de tenir discussions, i de passar estones interminables intentant que els teus fills s’ asseguin a taula, deixin de jugar amb la tablet o es rentin les dents.

Està ben provat que les rutines ajuden a:

· Reduir les lluites de poder: No obligues al teu fill/a o alumnes a fer res, simplement es fa perquè es el que toca en aquest moment del dia i ells ho saben amb molta antel·lació.

· Es sentiran més segurs: saber el que vindrà en tot moment ajuda als infants a reduir sentiments d’ ansietat i inseguretat que fa moltes vegades, que s’ expressin en conductes problemàtiques.

· Sabran dur un ritme de vida organitzat: moltes vegades, els adults no sabem dur un ritme de vida estructurat i pautat perquè de petit no ho hem fet i ens duu molta feina adaptar-nos a aquest tipus de vida quotidiana.

· Saben el que s’ espera d’ells: és molt important que els infants sàpiguen el que les seves referències adultes esperen d’ ells, amb les rutines això serà molt més fàcil.

· Aprenen que hi ha normes que respectar i límits que no s’ han de traspassar: quan estableixes rutines també estableixes límits que no s’ han de traspassar i això fa que tinguem moltes menys conductes problemàtiques amb les que enfrontar-nos.

· I molts beneficis més!

Per a acabar, dir que no tinguis por d’ establir rutines positives i límits als teus fills o alumnes perquè com veus, tenen uns beneficis que han estat científicament provats. A més, com més es segueixi una rutina, més disfrutareu de trencar-la per exemple, els caps de setmana o un dia festiu! :)

Salut i Psicologia!

Connectar i redirigir

Com explicava l’ altre dia, un dels mètodes més eficaços per a canviar un comportament problemàtic de forma que s’ impulsi una bona relació entre pares i fills (o entre educadors i alumnes) i un bon desenvolupament cerebral, es tracta de la tècnica de connectar i redirigir.

Primer de tot anem a explicar en que es basa aquesta tècnica:

Bàsicament, per a ser un poc breus, ens ha de quedar clar que el cervell està dividit en moltes parts, cada una amb una o vàries funcions diferents. Però de totes maneres, podem fer una diferenciació entre dues grans parts, l’ hemisferi esquerre i el dret. A grans trets l’ hemisferi dret és l’ encarregat de processar la part més emocional i no verbal, i l’ esquerre s’ encarrega de la part lògica, lingüística i racional.

El que ens conten els autors creadors d’ aquesta tècnica (Siegel y Bryson) és que per a aplicar-la, primer hem d’ aconseguir connectar amb l’ hemisferi dret (part emocional) del nin per a després redirigir amb l’ hemisferi esquerre (part racional).

Quan un nin/a està alterat, la lògica no sol tenir efecte fins que haguem respost a les seves necessitats emocionals.

Quan utilitzem aquesta tècnica? Sempre que tenguem un nin o nina amb un estat emocional alterat que està realitzant un comportament no adequat. Podriem trobar infinits exemples, en pos un parell perquè et facis una idea: Un nin que no vol anar a dormir tot sol i té por, Una nina que està molt enfadada perquè vol jugar més amb la tablet, Un nin que no vol fer els deures i està frustrat, etc.)

Com podem connectar amb un nin en un moment crític en que nosaltres necessitam que es produeixi un canvi de comportament? Idò connectar és relativament fàcil si entrenam molt amb totes les situacions quotidianes que poguem. Per a connectar hem d'escoltar els nostres nins sense emetre cap tipus de judici, per absurds i poc raonables que ens semblin els motius per a una enrabiada o per a estar molt trist o nerviós, per a ell són reals i molt importants. Tot això amb un to de veu afectiu, llenguatge corporal afectuós i expressions facials empàtiques.

Una bona forma de connectar seguint les directrius del paràgraf anterior i que és molt eficaç, és simplement descriure el que veim: “Ui, ara mateix veig que estàs molt enfadat perquè...” “Em sap greu veure que estàs trist...”. Frases així acompanyades de bon llenguatge no verbal i to afectuós, fan que siguem capaços de connectar emocionalment per a després redirigir el comportament problemàtic.

“Veig que estàs molt enfadat perquè no pots jugar més amb la tablet, segur que aquest joc és molt divertit, a mi també em passa quan he de deixar de mirar una sèrie perquè he d’ anar a fer feina”

Redirigir significa indicar amb amabilitat i fermesa la nostra nova norma, recordar les normes que havíem establert, cercar junts solucions al problema o recordar els límits. Bàsicament és el que els pares o educadors intentem fer sempre de forma natural quan ens trobam amb un comportament problemàtic.

El que vull dir, és que el que feim nosaltres tan com a pares o com educadors, és intentar redirigir (indicar normes, solucions lògiques, etc.) quan els nostres fills o alumnes estan alterats emocionalment, i això fa que les nostres indicacions no siguin tan efectives com voldríem. Això ens porta a deixar la lògica a una banda, per a castigar, cridar o fins i tot pegar, quan ja hem vist que això no funciona.

Aquesta tècnica, ens fa reflexionar que per a que la redirecció efectiva necessitam primer connectar emocionalment amb el nostre nin o nina.

Recorda, connectar no és tan difícil ni complex i encara que pareixi que necessites més temps per a aturar segons quins comportaments, a la llarga tendràs uns nins i nines amb un desenvolupament cerebral més òptim, empàtics i amb bones conductes a curt i a llarg plaç.

Salut i Psicologia!